En aquests
darrers anys, el Servei d’Urgències ha estat objecte de diferents modificacions
per tal de poder apropar-nos de manera més eficient als nostres pacients. Entre
algunes de les millores que s’han realitzat ha estat la separació física de
l’espai destinat a atendre als pacients pediàtrics de l’espai destinat a
l’atenció dels pacients adults. El circuit que fan els nens es separa del
circuit dels adults malalts. D’aquesta manera es poden optimitzar els recursos
i els espais per aquests dos col·lectius, que tenen necessitats d’atenció i
d’entorn diferents. El resultat ha estat satisfactori, tant pels usuaris com
pel personal sanitari que ha hagut d’atendre a les dues poblacions.
Per altra
banda, i continuant en la recerca de la millora contínua dels aspectes
relacionats amb la qualitat i seguretat del pacient, iniciem un nou projecte
destinat a minimitzar el dolor dels pacients des del moment de la seva arribada
al Servei d’Urgències. El dolor representa el 90% de les consultes que es
realitzen al Servei d’Urgències i està present en el 75% de les tècniques que
s’utilitzen en el diagnòstic o tractament (col·locació d’accessos venosos,
puncions lumbars, analítiques, sutures, gasometries, reducció de fractures i
luxacions, cures de ferides...).
Quan els
pacients arriben a Urgències, són atesos de forma pràcticament immediata per la
infermera encarregada de la realització del triatge. És a dir, als pocs minuts
d’arribar, una infermera valora la situació de gravetat del pacient per tal de
poder determinar la prioritat en l’atenció. Dins de l’avaluació que realitza la
infermera de triatge, intenta quantificar el dolor que presenta el pacient
mitjançant una escala numèrica validada, l’escala d’EVA d'avaluació del dolor. Tots aquells pacients que tenen un
nivell de dolor superior al 50% del valor de l’escala rebran analgèsia
adequada, ja en la sala d’espera. Es dissenyarà un protocol per administrar
medicació analgèsica oral, intramuscular o endovenosa, si convé. Un cop els
pacients siguin atesos en el box, es revaluarà el dolor, intensificant
l’analgèsia si cal.
També es
tindrà en compte si hem de realitzar alguna tècnica diagnòstica o terapèutica
que comporti algun tipus de dolor. Si el dolor és lleu o moderat farem servir
una sedació conscient amb òxid nitrós inhalat a una concentració del 50% amb
oxigen. Amb això, disminuïm considerablement l’angoixa dels pacients i
augmentem el seu llindar del dolor. Si el dolor pot arribar a ser intens es
poden realitzar sedacions més profundes amb hipnòtics i derivats mòrfics,
similar al que es fa en intervencions quirúrgiques petites o exploracions
invasives (colonoscòpia, fibrogastroscòpia...).
L’objectiu
final és fer més amigable el Servei d’Urgències i deslligar-lo de l’associació
malaltia-dolor, diagnòstic-dolor o tractament-dolor. Tot això, és especialment
important en els nens per desfer el condicionament del professional amb “bata
blanca”. Fins ara, els nens associen “bata blanca” a fer mal i no en guarir. La
presència dels pares al costat del nen en tot moment durant la pràctica de
procediments i un correcte maneig terapèutic del dolor, contribueixen sense cap
mena de dubte a la millora de la pràctica assistencial i en definitiva a que el
personal assistencial deixi de ser “hostil” per a convertir-se en aliat.